Si vols conèixer els perfils dels tertulians clica aquí
Tertúlies
IDEES FORÇA: SELF PUBLISHING
Aquest és un recull de les principals idees que van sorgir de la tertúlia el passat 26 de juny:
Primer aclarim els dos conceptes d’autopublicar i autoeditar, ja que la línea prima que els separa a vegades causa confusions. Autopublicar-se és l’acció per la qual l’autor, pel mitjà que sigui gestiona per si mateix la publicació del seu llibre, ja sigui la impressió o la creació d’un arxiu per la seva posterior distribució i comercialització. Autoeditar-se és quan l’autor realitza totes les tasques pròpies d’un editor.
- L’autoedició ha crescut els darrers anys i seguirà creixent, ja que les noves tecnologies posen a l’abast de tothom el procés de l’autoedició i l’auto publicació, que passen a convertir-se en l’opció de tot tipus d’escriptors.
- Internet esdevé l’alternativa de tots els que guarden una història al calaix, però que són escèptics davant la possibilitat de publicar-la a través d’una editorial
- El boom del llibre digital ha fet créixer l’auto publicació ja que abans auto publicar en paper era molt difícil poder sobreviure a les llibreries.
- Existeixen plataformes com bubok per auto editar i autopublicar, el problema és la distribució.
- El problema de l’autoedició és que calen molts coneixements i un cop de mà a nivell lingüístic. Cal comptar igualment amb un corrector professional.
- Cal ser molt auto exigent i tenir un ampli coneixement de tot els passos del procés de l’edició. Ja que tots els perfils professionals que participen en l’edició, no existeixen quan autoeditem. O poden existir però llavors l’autor fa d’empresa gestionant i coordinant tots els actors implicats.
- Si l’escriptor assumeix el paper d’empresari, té encara temps per seguir escrivint?
- Tant amb l’edició tradicional com amb l’autoedició i auto publicació, la implicació de l’escriptor en el procés de difusió i promoció ha de ser molt important.
- L’escriptor busca lectors i el seu feedback. Per això és important mantenir el contacte a través de les xarxes socials.
- El més complicat és la comercialització i distribució i que la premsa i els mitjans en parlin. Cal trobar els canals concrets on vendre el teu producte.
- S’han comptabilitzat quins són els aspectes que més valora el lector d’un llibre i que ha és el que fa que aquest destaqui de la resta: La coberta, La sinopsi breu i captivadora, El preu competitiu, Els comentaris. Però i el tacte? Això no ho donen els eBooks.
- Es comenta també que en el cas de la il·lustració la imatge en els dispositius digitals es perd part del seu concepte i el disseny de pàgina.
- La publicació digital serà més interessant quan inclogui més elements gràfics.
- Es parla també de la influència o no que té pels escriptors el fet d’escriure per un format que no té per que ser llegit de forma lineal. En aquest camp encara queda molt per innovar i experimentar.
- Avui en dia el lector és el prescriptor. Aquest ara pot opinar i a més té on opinar.
- Per competir amb les editorials s’han d’oferir preus mínims
- Històricament, el llibre autoeditat s’ha vist sotmès a prejudicis que l’associen amb una qualitat baixa i poc literària
- El tema de la pirateria frena molt a l’editor a l’hora de plantejar-se els ebooks.
- Caldria buscar maneres efectives contra la pirateria, fer més força a nivell d’indústria, i pot ser establir un cànon de descàrrega de llibres a les companyies.
SELF PUBLISHING
Ja tenim els tertulians del proper Breakfast Club del mes de juny.
Clica a perfils SELF PUBLISHING
Recordeu que podeu seguir la tertúlia a #TrobadaBC
Cultura i Gastronomia, ingredients per un bon plat internacional
Ja podeu consultar els perfils dels tertulians que ens acompanyaran a la nova edició del Breakfast Club el proper 24 d’abril. Clica perfils tertulians cultura i gastronomia
IDEES FORÇA, “EXIT: JAPÓ”
El passat 27 de març al Breakfast Club vam compartir experiències professionals sobre el Japó. Aquí us deixem un recull de les principals idees que van sortir.
Abans d’entrar a qualsevol mercat, cal tenir coneixement previ del mercat on es vol entrar? – Sí. Cal analitzar el producte de cara al mercat, i estudiar-ne bé les diferències. Tot és molt més precís. A priori, semblen tòpics, però no, és real. Amb la cultura també cal estudiar l’encaix.
Quin seria el primer tòpic quan pensem en el Japó? – Perfecció. No és un tòpic, al contrari, els reforça.
El paper de l’intermediari. Un empresari cultural pot ser autodidacta en aquest sentit, o ha d’anar acompanyat per algú que l’introdueixi : partner, consultor ? – Molt important tenir un partner que’introdueixi, que generi confiança, o un consultor cultural que faci de pont Bàsica la figura de l’intermediari, en tots els àmbits. Ells mateixos tenen aquesta figura. – Cal ésser extremadament formal, especialment al principi. – Cònsol del Japó: és molt i molt important la confiança al Japó, i mantenir-la pas a pas. Pot durar tota la vida.
El mercat cultural està molt acotat o són receptius ?. És obvi el salt de l’audiovisual al còmic i al videojoc…
– La cultura popular/mainstream vs la cultura excelsa/elitista – Els interessa tot. La música molt, però l’arquitectura és el que més els interessa. – El Barça, Gaudí i Barcelona, per aquest ordre, és el que els interessa més de Catalunya. – el govern del Japó intenta oferir elements tradicionals, perquè és essencial, però també de la cultura actual, perquè van junts. És el més desitjable, diu el Cònsol. – Saló del Manga en creixement. És el fenomen més popular. – Javier Mariscal al Japó : visió molt gràfica, tot molt previst i expressat visualment. – Molt diluïda la diferència entre el que és per a adults i el que és per a nens. Allà no hi ha límit d’edat. – Instauració del formalisme total en el comportament de les persones a l’edat adulta. Molt permissius quan són joves, però després s’acaba, la societat no ho permet. Molt tradicional en tots els aspectes. – Tendència a l’exclusivisme del producte. Els joves sempre busquen alguna cosa especial, diferent. – La societat japonesa consumeix molt i molt ràpid. Renovació constant, cal produir molt. – Conceptes radicalment diferents. A la nostra cultura, en el cas de l’arquitectura, una casa és signe de permanència. Per als japonesos, és efímera. – Tot té marchandising, aplicat a tot tipus de producte. Vesteixen d’una manera bastant uniforme, però creen un punt d’identitat, allò que els pot distingir, amb el marchandising. – Mecanismes perquè sigui factible l’intercanvi cultural : contactar allà amb les institucions oficials (Instituto Cervantes, Acció, etc.). – Tenen sistemes per ajudar, ara mateix, si es fan activitats dins del marc de la celebració dels 400 anys, sol.licitant ajut a l’ambaixada, perquè l’objectiu és enfortir les relacions. – Acció: tenen el seu pla a nivell empresarial. – Institut Ramon Llull : dins del Pla estratègic, tenen un paper important dins del projectes Japó, Algèria i Marroc. Casa Asia i el Consolat del Japó, ben representats. S’encarrega principalment l’àmbit de la llengua, universitats i traduccions literàries. – Accions que es fan i que podrien relacionar-se amb la celebració dels 400 anys de relació amb Japó i el Tricentenari :
. Veure amb Acció què es podria fer amb els il.lustradors, etc.
. FiraTàrrega podria aportar programadors. Possibilitats del festival TPAM.
. Acció no contempla incloure gires de músics. D’aquí cap allà, sí: pont cultural (Si un grup com la Pegatina actua allà).
. Difusió/ intermediari cultural. Paper de l’IRL en docència, etc.
– Al Japó hi ha festivals per a tot (música, arts escèniques, etc.). Cal indagar i buscar oportunitats.
– Necessària l’ajuda d’un professional. Per compte d’un mateix és molt complicat, i per internet o per telèfon, molt difícil aclarir-se. Acció fa aquest servei, subvencionat per la Generalitat : poden treballar una o dues persones per a un projecte concret.
Àlex Navarro fa una pregunta molt concreta a cada participant, i demana una sola paraula de resposta: què aconsellarien per tenir èxit amb el Japó? – Paciència, confiança, temps, qualitat, perseverància, singularitat, formalitat, originalitat, creativitat, passió.
Perfils tertulians Breakfast Club, Exit: Japó
Vols conèixer qui ens acompanya en aquesta nova edició del Breakfast Club? Fes clic a: perfils Breakfast Club Exit Japó
EXIT: JAPÓ (27 de març de 2014)
Els primers contactes diplomàtics entre Catalunya i Japó, daten ja del segle XVII, en ocasió del pas per Barcelona de la missió de l’ambaixador japonès Hasekura Tsunenaga, l’any 1615. Però no va ser fins l’any 1970 que les relacions entre el Japó i Catalunya varen assolir la seva plenitud, amb l’arribada d’inversions a Catalunya que varen suposar la creació de llaços econòmics i culturals que es mantenen encara avui amb força. Sense anar més lluny aquest mes de gener l’Auditori de Barcelona va commemorar els 400 anys de l’establiment de relacions entre la capital catalana i Japó emmarcat dintre dels actes de celebració de l’Any Dual Espanya-Japó. Amb l’objectiu d’enfortir els llaços entre les dues cultures obrim aquest nou Breakfast Club on volem conèixer les diferents experiències del sector cultural català al país nipó. L’audiovisual, el llibre, la música i el teatre catalans, entre d’altres, han viatjat al Japó per presentar el talent de casa nostra. Saber els passos i camins que han seguit i les diverses sortides que han trobat serà el punt de partida d’Exit: Japó.
BKC-27M entra en pista!
Si vols assistir de públic escriu a internacional.icec@gencat.cat (inscripcions tancades)
Aforament limitat a 15 places
Noves professions del sector de continguts digitals (27 de febrer de 2014)
Aprofitant que el Digital4C coincideix amb l’últim dijous del mes de febrer, el Breakfast Club formarà part del programa de continguts de l’esdeveniment.
Tertúlia moderada per Gina Tost, periodista Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya i Àlex Navarro, coordinador de l’Àrea de Mercats del Institut Català de les Empreses Culturals.
Els tertulians que ens acompanyaran en aquesta vuitena edició són:
- Javier Casares, SEO
- Ramon Nafria, Productor a A crowd of monsters
- Simon Lee, Director de projecte a l’acceleradora Incubio
- Ana Días, Dissenyadora d’interfícies digitals
- Oscar Garcia Panella, Director del grau de videojocs a Enti
- Oscar Araujo, compositor de música per videojocs
- Samuel Molina, Game Designer a BeSquare
- Xènia Alonso, Blogger al bloc Barcelonette
- David Jaumandreu, Productor a Undercoders
- Lourdes Nicolich, artista a Beautifun Games
Catalunya, terra de festivals (28 de novembre de 2013)
Els festivals són esdeveniments culturals d’alt impacte social i cultural al país i, tot i la tristor econòmica, els festivals estan aconseguint sobreviure amb altes dosis d’èxit. Però, què és l’èxit? I com podem quantificar l’èxit d’un festival? Tot i la tendència general, és lícit ficar tots els festivals al mateix sac (i exigir-ne el mateix) o hi ha límits? Els festivals són indústria o no? Moltes preguntes plenes de matissos que marcaran la nostra conversa transversal. Representants de festivals de tot tipus, i repartits a tot el territori, parlarem de què ens uneix i què ens separa, dels límits de l’aplicació del retorn purament econòmic a l’activitat cultural, de col·laboració i individualisme, d’indicadors i mercat, d’especialitzacions i massificaciones, del rol dels festivals com a embaixadors internacionals, dels models econòmics… en definitiva, de tots aquells punts que compartim tots els festivals però que, al mateix temps, ens allunyen o apropen segons com ens hi enfrontem.
CONVIDAT:
– Cristian Pascual, director executiu In-Edit
DINAMITZADOR:
– Àlex Navarro Garrich, coordinador de l’Àrea de Mercats de l’ICEC
TERTULIANS:
|
Empresa
|
Representant
|
|
Atlàntida Film Fest
|
Jaume Ripoll
|
|
Catalunya Arte Flamenco
|
Manuel Calderón
|
|
Festival de Muntanya de Torelló
|
Joan Salarich
|
|
Festivals d’Olot
|
Tena Busquets
|
|
Ficomic
|
Carles Santamaria
|
|
Loop
|
Emilio Álvarez
|
|
MMVV
|
Montse Portús
|
|
TNT
|
Antonia Andúgar
|
|
L’Alternativa
|
Cristina Riera
|
La il.lustració als diferents sectors culturals (31 d’octubre de 2013)
La il·lustració és el recurs més antic per explicar histories, transmetre coneixements i també una forma de fer art. Actualment el món és molt diferent a aquells dibuixos a les coves dels primitius on explicàvem amb la il·lustració les seves caceres i ritus diferents… La il·lustració segueix sent avui un mitjà d’expressió artístic dels més utilitzats en un gran ventall de suports: els llibres, còmics, aplicacions, webs, estudi de personatges, vídeo jocs, pel·lícules d’animació, story boards, disseny de moda, arquitectura, publicitat, infografies, etc…
Quin paper juga la il·lustració avui als diferents sectors culturals? És la il·lustració el inici visual d’un projecte? Podem crear una experiència/projecte transmedia d’una il·lustració? (el cas per exemple de Emely The Strange), etc.
CONVIDAT:
– Efrén Garcia, Co-Fundador i Director a Play Creatividad, productora de continguts “Transmedia” en les noves tecnologies. Emprenedor d’idees frescològiques en el terreny social i empresarial, cerca l’excel·lència, els valors i el bé comú en els projectes que dirigeix. Editor de la saga de llibres “Els Colors Oblidats” publicats a Espanya, Xile, Itàlia, Brasil, Turquía i Corea. Promotor de noves tecnologies de caire cultural, amb èxits com l’app iPoe i El Guardià de la Imaginació unes de les apps més destacades a l’AppStore.
DINAMITZADOR:
– Àlex Navarro Garrich, coordinador de l’Àrea de Mercats de l’ICEC
TERTULIANS:
|
Empresa
|
Contacte
|
|
Carme Solé Vendrell
|
Carme Solé Vendrell
|
|
Pilarín Bayès
|
Pilarín Bayès
|
|
Freelance
|
Carles Porta
|
|
Play Creatividad
|
David Garcia
|
|
Pistacho
|
Núria Aparicio
|
|
Freelance
|
Juanma Garcia Escobar
|
|
Freelance
|
Roger Olmos
|
|
Isidre Monés
|
Isidre Monés
|
|
Editorial Casals
|
Francesc Infante
|
|
Ilubuc
|
Lluís M. Abián. Director editorial
|
|
Robotmedia
|
Hermés Piqué
|
|
Takatuka
|
Patrick de San Pedro
|
|
Lupita Books
|
Santi Beascoa
|
|
Insomne
|
Santi Comella
|
|
Kotoc
|
Rubén Córdoba
|
Breakfast Club 