IDEES FORÇA: SELF PUBLISHING

Aquest és un recull de les principals idees que van sorgir de la tertúlia el passat 26 de juny:

Primer aclarim els dos conceptes d’autopublicar i autoeditar, ja que la línea prima que els separa a vegades causa confusions. Autopublicar-se és l’acció per la qual l’autor, pel mitjà que sigui gestiona per si mateix la publicació del seu llibre, ja sigui la impressió o la creació d’un arxiu per la seva posterior distribució i comercialització. Autoeditar-se és quan l’autor realitza totes les tasques pròpies d’un editor.

  • L’autoedició ha crescut els darrers anys i seguirà creixent, ja que les noves tecnologies posen a l’abast de tothom el procés de l’autoedició i l’auto publicació, que passen a convertir-se en l’opció de tot tipus d’escriptors.
  •  Internet esdevé l’alternativa de tots els que guarden una història al calaix, però que són escèptics davant la possibilitat de publicar-la a través d’una editorial
  •  El boom del llibre digital ha fet créixer l’auto publicació ja que abans auto publicar en paper era molt difícil poder sobreviure a les llibreries.
  •  Existeixen plataformes com bubok per auto editar i autopublicar, el problema és la distribució.
  •  El problema de l’autoedició és que calen molts coneixements i un cop de mà a nivell lingüístic. Cal comptar igualment amb un corrector professional.
  •  Cal ser molt auto exigent i tenir un ampli coneixement de tot els passos del procés de l’edició. Ja que tots els perfils professionals que participen en l’edició, no existeixen quan autoeditem. O poden existir però llavors l’autor fa d’empresa gestionant i coordinant tots els actors implicats.
  •  Si l’escriptor assumeix el paper d’empresari, té encara temps per seguir escrivint?
  •  Tant amb l’edició tradicional com amb l’autoedició i auto publicació, la implicació de l’escriptor en el procés de difusió i promoció ha de ser molt important.
  •  L’escriptor busca lectors i el seu feedback. Per això és important mantenir el contacte a través de les xarxes socials.
  •  El més complicat és la comercialització i distribució i que la premsa i els mitjans en parlin. Cal trobar els canals concrets on vendre el teu producte.
  •  S’han comptabilitzat quins són els aspectes que més valora el lector d’un llibre i que ha és el que fa que aquest destaqui de la resta: La coberta, La sinopsi breu i captivadora, El preu competitiu, Els comentaris. Però i el tacte? Això no ho donen els eBooks.
  •  Es comenta també que en el cas de la il·lustració la imatge en els dispositius digitals es perd part del seu concepte i el disseny de pàgina.
  •  La publicació digital serà més interessant quan inclogui més elements gràfics.
  •  Es parla també de la influència o no que té pels escriptors el fet d’escriure per un format que no té per que ser llegit de forma lineal. En aquest camp encara queda molt per innovar i experimentar.
  •  Avui en dia el lector és el prescriptor. Aquest ara pot opinar i a més té on opinar.
  •  Per competir amb les editorials s’han d’oferir preus mínims
  • Històricament, el llibre autoeditat s’ha vist sotmès a prejudicis que l’associen amb una qualitat baixa i poc literària
  •  El tema de la pirateria frena molt a l’editor a l’hora de plantejar-se els ebooks.
  •  Caldria buscar maneres efectives contra la pirateria, fer més força a nivell d’indústria, i pot ser establir un cànon de descàrrega de llibres a les companyies.

Daumenreise 33: Barnadis Trossets de Barcelona, va obrir el Breakfast Club Exit:Japó

L’animadora i directora Maya Yonesho va néixer a Hyogo (japó) l’any 1965. Actualment imparteix classes a la Kyoto Seika University i realitza Films d’animació independent que han estat seleccionats i guardonats per tot el món en festivals i museus. “Daumenreise” és un projecte d’animació en el que es realitzen films sobre ciutats amb la gent local: Ja s’han fet 33 pel·lícules “Daumenreise” en 21 països des de l’any 2006.

Daumenreise

P1030380

IDEES FORÇA, “EXIT: JAPÓ”

El passat 27 de març al Breakfast Club vam compartir experiències professionals sobre el Japó. Aquí us deixem un recull de les principals idees que van sortir.

BC 034

 Abans d’entrar a qualsevol mercat, cal tenir coneixement previ del mercat on es vol entrar? – Sí. Cal analitzar el producte de cara al mercat, i estudiar-ne bé les diferències. Tot és molt més precís. A priori, semblen tòpics, però no, és real. Amb la cultura també cal estudiar l’encaix.

Quin seria el primer tòpic quan pensem en el Japó? – Perfecció. No és un tòpic, al contrari, els reforça.

El paper de l’intermediari. Un empresari cultural pot ser autodidacta en aquest sentit, o ha d’anar acompanyat per algú que l’introdueixi : partner, consultor ? – Molt important tenir un partner que’introdueixi, que generi confiança, o un consultor cultural que faci de pont Bàsica la figura de l’intermediari, en tots els àmbits. Ells mateixos tenen aquesta figura. – Cal ésser extremadament formal, especialment al principi. – Cònsol del Japó: és molt i molt important la confiança al Japó, i mantenir-la pas a pas. Pot durar tota la vida.

El mercat cultural està molt acotat o són receptius ?. És obvi el salt de l’audiovisual al còmic i al videojoc…

– La cultura popular/mainstream vs la cultura excelsa/elitista – Els interessa tot. La música molt, però l’arquitectura és el que més els interessa. – El Barça, Gaudí i Barcelona, per aquest ordre, és el que els interessa més de Catalunya. – el govern del Japó intenta oferir elements tradicionals, perquè és essencial, però també de la cultura actual, perquè van junts. És el més desitjable, diu el Cònsol. – Saló del Manga en creixement. És el fenomen més popular. – Javier Mariscal al Japó : visió molt gràfica, tot molt previst i expressat visualment. – Molt diluïda la diferència entre el que és per a adults i el que és per a nens. Allà no hi ha límit d’edat. – Instauració del formalisme total en el comportament de les persones a l’edat adulta.  Molt permissius quan són joves, però després s’acaba, la societat no ho permet. Molt tradicional en tots els aspectes. – Tendència a l’exclusivisme del producte. Els joves sempre busquen alguna cosa especial, diferent. – La societat japonesa consumeix molt i molt ràpid. Renovació constant, cal produir molt. – Conceptes radicalment diferents. A la nostra cultura, en el cas de l’arquitectura, una casa és signe de permanència. Per als japonesos, és efímera. – Tot té marchandising, aplicat a tot tipus de producte. Vesteixen d’una manera bastant uniforme, però creen un punt d’identitat, allò que els pot distingir, amb el marchandising. – Mecanismes perquè sigui factible l’intercanvi cultural : contactar allà amb les institucions oficials (Instituto Cervantes, Acció, etc.). – Tenen sistemes per ajudar, ara mateix, si es fan activitats dins del marc de la celebració dels 400 anys, sol.licitant ajut a l’ambaixada, perquè l’objectiu és enfortir les relacions. – Acció: tenen el seu pla a nivell empresarial. – Institut Ramon Llull : dins del Pla estratègic, tenen un paper important dins del projectes Japó, Algèria i Marroc. Casa Asia i el Consolat del Japó, ben representats. S’encarrega principalment l’àmbit de la llengua, universitats i traduccions literàries. – Accions que es fan i que podrien relacionar-se amb la celebració dels 400 anys de relació amb Japó i el Tricentenari :

. Veure amb Acció què es podria fer amb els il.lustradors, etc.

. FiraTàrrega podria aportar programadors. Possibilitats del festival TPAM.

. Acció no contempla incloure gires de músics. D’aquí cap allà, sí: pont cultural (Si un grup com la Pegatina actua allà).

. Difusió/ intermediari cultural. Paper de l’IRL en docència, etc.

– Al Japó hi ha festivals per a tot (música, arts escèniques, etc.). Cal indagar i buscar oportunitats.

– Necessària l’ajuda d’un professional. Per compte d’un mateix és molt complicat, i per internet o per telèfon, molt difícil aclarir-se. Acció fa aquest servei, subvencionat per la Generalitat : poden treballar una o dues persones per a un projecte concret.

Àlex Navarro fa una pregunta molt concreta a cada participant, i demana una sola paraula de resposta: què aconsellarien per tenir èxit amb el Japó? – Paciència, confiança, temps, qualitat, perseverància, singularitat, formalitat, originalitat, creativitat, passió.